David Caño i Ricard Mirabete

David Caño i Ricard Mirabete

 

 

David Caño (Olot, 1980) és una veu urbana i dissident que ha dotat el català de tots els matisos i colors de la lluita. La seva veu combativa i emergent té, ben sovint, el lirisme dels revoltats i l’agror de la desfeta, bo i recollint el millor d’una herència que arrenca, com a mínim, de Papasseit i s’empelta en Maria Mercè Marçal i Brossa, sense oblidar l’empremta de la contracultura dels 60 i 70, amb referents com Pere Marcilla i els situacionistes (Guy Debord i Raoul Vaneigem). En els seus últims poemes s’hi observa també un gir estilístic que aconsegueix fer del poema un giny rodó, amb imatges tallants que reflecteixen un acrescut domini dels vectors formals. Ha publicat tres llibres de poemes: Barcelona (Editorial Galerada, 2007), premi Amadeu Oller; He vist el futur en 4D (Editorial Moll, 2009), premi Vila de Lloseta i PostMortem/I del no-res, TOT (Editorial Tigre de Paper, 2012). També ha aparegut als llibres col·lectius Price i Cia… (Editorial Pont del petroli, 2011) i Ningú no ens representa. Poetes Emprenyats (Editorial Setzevents, 2011).

David Caño i Ricard Mirabete

 

Ricard Mirabete (Barcelona, 1971) ha publicat quatre llibres de poemes: Última ronda (Edicions de La Magrana, 1999), premi Amadeu Oller; La gran baixada (Editorial Emboscall, 2004); Les ciutats ocasionals (Témenos Edicions, 2009), premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental, i Radar (Témenos Edicions, 2012). També ha aparegut als llibres col·lectius Poesia a la frontera (March Editor, 2011) i Ningú no ens representa. Poetes emprenyats (Editorial Setzevents, 2011). Ha escrit crítica literària a El Punt Avui, Benzina i Poetari. També col·labora a Núvol, el digital de cultura.

David Caño i Ricard Mirabete